Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/441

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Es el Tractatus de Moneta un petit opúscol en que jurídicament tracta dels devers, drets, obligacions i prerrogatives dels qui treballaven en la fabricació i acunyació de la moneda, dels seus fills i families, amb interessants referencies que donen a conèixer la manera d'ésser d'aquella antiga corporació o col·legi oficial, que formaven tots els entre vinents en dita industria, tant necessaria per la vida social. L'acabà d'escriure en el mes de maig de 1421.

 Però on descobriràs clarament, lector, l'instint científic del Callís, la traça de saber acomodar les institucions velles a les necessitats noves, l'il·luminar i vivificar l'organisme jurídic que's forma en un determinat país amb les doctrines, institucions i precedents del dret general, o que han merescut alta categoría dins de l'estimació dels homes il·lustrats, és en els tractats que intitula Directorium Pacis et treugae i Lucidarium soni emissi, que solen trobar-se fermats en un mateix volum. Escrigué el primer en temps del rei en Martí, i aquella vetusta institució del dret català, aquelles pau i treva que semblaven havíen d'haver perdut tot l'interès, serveixen a Callís per a estudiar jurídicament l'estat de guerra i l'estat de pau, les treves mentres duri la primera, fins en el sigle XV, en que vivía aquest jurisconsult; com encara dues centuries més tard, serviràn a l'il·lustradíssim Fontanella pel mateix objecte. Fet que recorda el dels antics jurisconsults romans sostenint i estudiant les primitives institucions del poble-rei, no derrocant-ne mai cap, sinó transformant-les, servat el vell esperit, així com ho anaven exigint les noves necessitats socials. Perquè Callís coneixía l'apetit novador que mou l'home, i al mateix temps, la necessitat de nuar lo nou amb lo vell, afirma «que la naturalesa humana se sent portada a cercar noves formes i engendra noves i mai acabades qüestions»[1]; i al mateix temps acut al dret natural, al diví positiu, a l'Antic i al Nou Testament, al dret feudal i al canònic, per a il·lustrar l'institució de Pau i Treva, glosant-la amb les doctrines dels jurisconsults romans, en particular, de Paulus i Modestinus.

  1. «Quoniam humana natura semper deproperat edere novas formas et nova et interminata jurgia generat, etc.» (Pròleg.