Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/443

per l'aparició d'una forma que havía d'encisar al món il·lustrat sempre enamoradiç de tot lo nou. Llegint les obres del nostre jurista un s'admira de l'ample esperit de llibertat cristiana i d'amor a la propria terra que respiren.

 Diferent és ja el caràcter del famós Pere Belluga, de qui no es pot deixar de dir quatre paraules en aquest llibre, puix és el qui ha obtingut, entre'ls nostres juristes, una fama més internacional. Havem ja indicat ses desgracies per haver defensat les lleis i llibertats del país, en les Corts de Valencia durant la regencia de Joan, rei de Navarra, en l'absencia del rei Alfons. Fou Belluga, segons Nicolàs Antonio, deixeble de l'Universitat de Bolonia, i tal volta allí arreplegà l'esperit del Renaixement que son llibre respira. Fou amic d'Alfons Borgia, després papa Calixte III, i a l'acabar el llibre, el dimars 17 de janer de 1441, a les vuit del vespre, li dóna gracies, manifestant que l'havía compost, essent el citat personatge arquebisbe de Valencia, a instancies seves i baix sa protecció. L'autor refereix que'l rei Alfons, magnànim i generós com era, posà títol al llibre i volgué que fos anomenat Speculum principum, i que li servís pel govern de sos estats; fet que fa favor al nostre gloriós monarca, puix sí bé l'obra de Belluga és ja aduladora dels reis, serva amb enteresa l'esperit de la llibertat política. Aludint a l'imposició de nom, diu l'autor que sa obra rebé el títol vivae vocis oraculo, terme molt propri d'aquell Renaixement, que volía divinitzar els reis i destronar a Déu del cor dels homes, frase que per sí sola manifesta la diferencia d'esperits entre'l jurista valencià i el senzill y savi Callís. En la dedicatoria del llibre a Alfons V el saluda amb el nom de César; diu que'l rei és Senyor del món; si sent tal volta una ombra d'enveja a la potestat eclesiàstica, sens dubte no pensant que l'abatiment social de l'Iglesia, que sempre el Cesarisme cobeja, és abatiment del poble, per les prerrogatives del qual el Belluga havía patit tant crudel persecució. Descriu la col·locació respectiva dels diferents elements que intervenen en les Corts; explica còm el trono del rei ha d'ésser molt elevat, de manera que simbolitzi que'l monarca sèu no ja sobre l'espatlla, sinó sobre del cap dels qui assisteixen al Congrés. Explica la composició de les Corts pels representants