Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/456

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

lector, noticies de sos estudis i escrits, mira el llibre d'en Gallissà, essent suficient pel nostre objecte, recordar el nom de D. Jaume, monjo de Poblet i autor de la completa historia de son famós monestir, i el de D. Daniel, el menor de tots i el més intel·ligent, segons son germà de Cervera, qui, elegit a vinticinc anys abat dels Premostratenses de les Avellanes i mort encara molt jove, deixà començats llibres de filología i historia catalanes, que posen son nom entre'ls més il·lustres dels conreuadors de la patria literatura.

 A nostre parer, la Companyía de Jesús tingué molta part en la prompta creixença de l'Universitat cerverina (criada quasi bé ex nihilo i en terra ingrata), no sols per la formació de l'intel·ligencia de D. Josep Finestres, qui fou l'ànima d'ella, sinó per les diverses càtedres tingudes per il·lustradíssims religiosos de dita ordre, ja desde'ls principis de l'escola. La nova Universitat fou eminentment clàssica; l'agora d'Atenas i el forum de Roma, Homer i Píndaro, Virgili i Plauto devíen fer aparèixer infantívoles i tenues les nostres constitucions polítiques i la nostra literatura de l'Edat Mitjana; l'instint de la llibertat ja's torcía[1] envers els ideals humans o inhumans que's realitzaren

  1. Encara que no's tracta de cap català, sinó d'un procedent de l'Universitat de Salamanca, no podem passar per alt el nom d'en Santayana, tant respectat dels antics doctors cerverins qui el tingueren per company en la càtedra de prima de Lleis, il·lustre escriptor del dret romà, però que en el present llibre mereix menció per l'obra Gobierno político de los pueblos de España (Zaragoza, 1742). Es una obra de dret administratiu municipal, en la qual, fent-se superior a la moda literaria, amb vigor d'esperit i amb esperit pràctic i jurídic, sosté els drets de les pàtries petites o municipis. Amb integritat científica comença assentant aquest principi: El gobierno de los pueblos por derecho natural, pertenece a los mismos pueblos. I l'autonomía administrativa la consigna amb les següents paraules: Pertenece, pues, el gobierno político y económico de los pueblos a los Ayuntamientos, o Consejos de ellos, y tan privativamente, que no habiendo queja de parte, o instancia fiscal, no pueden las Cancillerías o Audiencias entrometerse en estos asuntos. Ja veus, doncs, lector còm el Gimnasi Filipi, malgrat els penjaments que d'ell s'han dit, serva la tradició de la llibertar popular, que aquest docte catedràtic funda en bona part en la possessió de propris, en aquella mena de socialisme cristià municipal que feia dels pobles com unes families; contra la tendencia moderna i revolucionaria que vol fer dels pobles com uns eixams de funcionaris públics. Nota que'l tractat de Santayana no ea la consignació pura d'una forma o tradició existent, sinó que, si bé fundant-se en ella, es obra d'un pregón sentit científic. Sens voler escriure una apología de l'Universitat de Cervera, devem manifestar que, a nostre parer, la mala fama sols li ve d'haver sigut fundada per Felip V, i en terra de Segarra.