Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/457

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


en la revolució francesa; el mateix organisme donat pel fundador a l'Universitat trencava la tradició, si bé es dèu confessar que Felip V volía instituir a Cervera una escola d'alta il·lustració, emula, com ell diu en la Cèdula d'erecció, de les Universitats majors d'Europa; l'abolició de totes les antigues catalanes, perquè havíen afavorit a l'arxiduc d'Austria privava a la nova de certs elements de tradició, que fins en les èpoques decadents són fertilíssims, i com el llevat que ha d'adobar tota la massa dels nous elements. Agafà prompte ales [1], emperò, l'Universitat de Cervera; la nostra ciencia regional, que en el darrer sigle s'havía encongit, s'agregà a la ciencia general i entrà en comerç amb l'il·lustració forana, se ficà en el concert de les nacions civilitzades, segons la gastada frase, mes s'oblidà de sí mateixa; lo qual, sens dubte, és la causa de que'l modernista Gil de Zárate en sa obra De la Instrucción pública en España, digui d'ella que salió algún tanto del carril en que se hallaban atascadas las demás Universidades españolas.

 Sort encara de l'influencia que les ordres religioses, naturalment aleshores amigues de la tradició, tingueren a Cervera; puix, a pesar d'ésser la nova Universitat successora de la de Barcelona i de la de Lleida, de qual Seu la prebenda de mestrescola adornava al canceller de Cervera, no hauría posseít l'esperit catalanesc, que, si bé molt atenuat, se descobreix en ella. En efecte, l'Universitat cerverina conservà un catalanisme que tant-de-bo trobéssim en la present Universitat. Les funcions acadèmiques religioses, si no totes, al menys part d'elles, degueren celebrar-se en llengua catalana, quan avui encara trobem diferents llibrets de novenes i altres píes pràctiques d'aquella Academia, escrits per doctes religiosos de l'Universitat en nostra materna Llengua [2]; existeix en el mateix idioma alguna

  1. Afirma d'ella Finestres en l'Hermogenià: brevi temporis mangopere crevisse, florentissimam jam esse.
  2. Ademés, l'Aguiló alega com a prova de la persistencia de l'esperit català a Cervera les innombrables edicions del Fra Anselm que, exornades amb un text grec per lema, sortiren de l'impremta de l'Academia, i el fet de que'l comte de Campmany, qui volgué despertar l'esperit català contra l'invasió napoleònica en una Memoria escrita en nostra mateixa llengua, i el Vega y Sentmenat, posseidor de la rica biblioteca que avui té el diligent D. Mariàn, fossin cerverins.