Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/463

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


i que tem de fer-ho en català, puix en els molts anys d'estar a Cervera ha agafat certs idiotismes locals que faríen riure a qui com el Dou viu en la bona societat barcelonina; i el clàssic i crític Gallissà qualifica les cartes catalanes d'en Finestres de gracioses i interessants [1].
 D'altra banda, el tremp de son esperit naturalment expansiu, i la varietat de sos coneixements, l'habilitat que posseía en les arts, que són el principal ornament de la vida social, son cor ple de nobles sentiments que no havíen assecat els continuats estudis científics, el feien exprés per a escriure cartes en les quals dèu dominar l'estil familiar, tant accepte als homes modests i senzills. Perquè'l Finestres, malgrat d'haver estat tota sa vida a Cervera, de son celibat semi-eclesiàstic, semi-filosòfic, de sa consagració total a la ciencia, fou d'aquesta un sacerdot, mes no un monjo. L'amorós tracte amb professors i deixebles qui amigablement el consultaven, la pintura [2], el dibuix, la música i fins l'esculptura, arts que posseía i exercitava, manteníen obert aquell gran esperit i el feien encisador a qui el comunicava.

 El clàssic Gallissà ne fa el retrat com d'un literat helènic rediviu. Pintava i dibuixava, i en l'amor que tenía a les antiguitats catalanes dibuixà les columnes dites d'Hèrcul, de Barcelona, l'anomenat sepulcre dels Escipions, l'arc de Barà, l'aqüeducte dit el Pont de les Ferreres, tot lo qual fou enviat per en Mayans a l'alemany Joan B. Schombergius; el savi jesuita l'havía vist ja vell, segons la costum dels grecs, després de dinar arrepta cithara dulcissime canentem; en sa joventut a Barcelona havía ja compost diferentes peces religioses, que s'executaven per les iglesies; en una carta a Dou (Ignasi), li diu que, si vol, encara li compondrà una música per a cantar i encisar a sa aimía; sols, diu Gallissà, tingué avorrits els saraus, sens dubte, afegeix, perquè la dança moderna ha perdut el caràcter artístic que tenir deuría per sa conexió amb la música. En l'elogi fúnebre que feu a l'Universitat el canceller D. Ramon de Dou pondera al Finestres com a noble poeta, eloqüent literat, crític

  1. Patrio Cathaloniae sermone, non sine sale et lepore.
  2. Creu el Gallissà que en Finestres havía rebut l'influencia pictòrica del Viladomat, que'l savi jesuita alaba en gran manera, fins després d'haver contemplat els grans museus italians.