Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/468

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


caràcter social de la proprietat, amb la distinció de que les coses són de possessió particular, mes d'us general. Perquè'l gran professor cerverí, sí bé tant clàssic, era en son discórrer un rebrot de l'antiga escolàstica, que formà el nostre caràcter nacional, i encara que'ls nous doctors del dret natural, Grocio Puffendorf i altres, ocupen la seva pensa, mai oblida aquella immortal doctrina que en les grans dificultats distingeix i concilía amb tant admirable soliditat.
 Sovint l'erudició, la diversitat de coneixements i l'amor de la forma veiem que no són factors d'un bon judici; mes aquest tractat ple d'erudició riquíssima cristiana i profana, catòlica i herètica, nostrada i forana, és un exemplar de criteri científic, ferm i reposat, tal que'l comte Grau de Meermann, síndic de Rotterdam, qui el conegué per mediació de D. Gregori Mayans, prengué tal apreci a l'autor, que amb vives instancies li pregà que publiqués el comentari complet sobre tot l'Hermogenià. I, en efecte, Finestres donà a l'estampa en 1757 a Cervera l'obra In Hermogeniani J. C. juris epitomarum libros VI, que és sa major obra, formant part d'ella les dotze disertacions sobre'l dret natural de que havem parlat, puix també elles són comentari de part de l'obra de l'antic jurisconsult romà. Aquest segueix l'edicte del Pretor, el qual, com és sabut, representava l'equitat com a element moderant i suavitzant del civilista dret romà, deixant, emperò, subsistents els antics monuments legals en que's fundava la ciutat; i com a Catalunya passava una cosa consemblant a Roma, i el procedir jurídic d'ací coincidía amb el que estilaren els juristes d'aquella patria de les lleis, rès té d'estrany que'l Finestres escollís tal llibre per a escriure sos comentaris; esplèndida manifestació de son saber i d'un amplíssim horitzó jurídic en que resplandeix l'autonomía legal del nostre Principat, tractat sempre amb respecte pel savi professor de l'Universitat filipina. Al dedicar a aquesta son llibre, recorda la breu, mes gloriosa vida de l'escola cerverina, i inserta la carta laudatoria d'en Mayans de que havem fet menció al tractar de les dotze disertacions, que s'ocupen principalment del dret natural i que després formaren part de l'Hermogenià complet. En lo que breument havem dit del Finestres, el lector haurà fet concepte del mèrit extraordinari de l'il·lustre professor, devent