mos fieri, quia nihil ex iis, quae in usu habentur, aut audiunt, aut vident. L'eminent Canceller coneix bé a la societat moderna; el nirvi dels estats no és ni l'exèrcit ni la tributació, és la riquesa; i informat per sanes idees econòmiques, té per cosa contraria al sentit comú el lliure cambi. El tal principi irradia en tota l'obra, la qual serà un tractat elemental i sistemàtic del dret públic, no en sentit de dret natural o polític, sinó comprenent els principis llegislatius, administratius i econòmics, amb les institucions que d'ells deriven, l'estudi de totes les lleis que's dirigeixen a la pública utilitat, no a utilitat del particular, i així abraça una immensa esfera: les institucions de patria potestat, tutela i curatela, matrimoni, esclavitut, l'ensenyança, la beneficencia, la sanitat pública, les persones públiques, la milicia, l'Iglesia, la diplomacia, el dret processal, el mercantil, el penal, etc., fundant-se sempre en el fet legal, en el dret existent, però amb esperit ample, respirant la tendencia representativa de la nació; mes el principi de l'autonomía legal, que durant sigles havíen sostingut els nostres juristes, se veu abandonat; i acatant el nou estat de coses, al tractar el dubte de si les lleis de la Novíssima Recopilació teníen força a Catalunya, afegeix la següent sentencia, d'una cruesa sols explicable en el jurista, qui parla segons les lleis i manera d'ésser present: lo que no admite duda alguna es, que la regalía de arreglar nuestra legislación es indisputable en los Soberanos, pendiendo todo de su arbitrio y voluntad [1]; emperò no'l consideris, lector, com cec sectari del règim absolut, i defensor dels abusos existents, al revés; així assenta la conveniencia dels drets regionals i que'l llegislador dèu tenir en compte el geni de la regió; se fa càrrec dels inconvenients dels mayorazgos i resol, que si bé en principi no poden rebutjar-se, tenint en compte el principi de proprietat, atesa l'inconveniencia d'alguns dels seus efectes, convé un mig terme; en el procediment penal se manifesta contrari a la prova del torment, citant l'hermosa expressió de Sant Agustí, que alegà ja en Vives, de que en el torment se castiga a un home, perquè no se sab que hagi comès un delicte, i explica còm a Catalunya se'n fa poc ús i encara de certes ma-
- ↑ T. I, pàg. 82.
