Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/16

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
CAMINS I PAISATGES (1955)
15
 

Mon propòsit furtiu
esdevé circumspecte.
I una veu talment diu:
 —Respecta,

»oh, insensat!, el secret
d'aquest íntim reialme,
tu que, intrús, n'has desfet
 la calma.

«¿Vols endur-te'n l'encís
de la lliure flor viva
perquè al puny se't morís,
 captiva?

»¿No és desig del Senyor
que ací mori oblidada
sobre un llit de verdor
 gemmada?...—

Fugitiu del pecat,
volenter de l'esmena,
pel camí he reculat
 que mena

lluny del clap on floreix
la viola salvatge
que no tem ni coneix
 ultratge.