VI. Als germans de Pange
Resteu, amics, dins eixes muralles on el Sena
veu ses vores ornar-se d'encants de tota mena
i sens parar contempla, cada jorn renovats,
les festes, els treballs, els amors, les beutats.
A mi, potser l'espera del benestar i del lleure,
o aquest desig de córrer, de conèixer i de veure,
0 la salut que invoco per conhortar mos mals
—bé sens el qual els altres són febles i banals—
tot m'obliga a deixar-vos pel meu errabundatge.
1 és entremig de tots els tràfecs del viatge
que m'espera un repòs estudiós i sant,
un repòs que les fletxes d'amor no trencaran.
Me'n vaig amb uns amics; mes, abans de partir,
oh, amics, plora mon cor d'haver-vos de jaquir.
Voldria, satisfent els dos volers alhora,
anar-me'n lluny amb ells i estar a la vostra vora,
car l'amistat perfecta que a vosaltres m'obliga
és un lligam que el temps no afluixa ni deslliga;
és un lligam que ens lliga d'ençà dels joms primers,
car vosaltres em fóreu guiatge ara i adés,
oh, amics sempre fidels i sempre bondadosos
que fins en mos enutjos heu estat generosos.
Quan Febus, que l'hivern treu d'aquestes contrades,
lluny vostre va llançant ses pàl·lides mirades,
nosaltres l'anirem seguint per altres ribes,
perseguint al migdia ses ardors fugitives.
Veurem tots aquells llocs, il·lustres en la història,
que dels humans ocupen els ulls i la memòria.
Marsella, on l'Orient aboca son tresor;
Venise, que de Neptú evoca el vell record;
el Tíber, riu major; Roma, filla de Mars,
que regna pel seu glavi i, encara, per ses arts;
i Atenes, i Bizanci, on vegi el sol primer,
i Esmirna, que remembra encara el vell Homer.
I com a totes bandes el cor em seguirà
pertot allà on jo sigui el vostre amic serà.
Mes, quin serà mon fat? ¿Quin mortal pot conèixer
Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/375
Aquesta pàgina ha estat revisada.
374
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
