Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/454

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
OBRA POÈTICA, VOLUM II (1937-1982)
453
 

El menjador

Francis Jammes (1868-1938)

Hi ha un armari deslluït
que la veu de mes ties ha sentit
i la veu del meu avi i del meu pare
que ja no parlen ara.
Ell és fidel als seus records d'antany.
No el cregueu mut; per mi sa veu és clara
i parlo amb ell igual que amb un company.

Hi ha, també, un rellotge de fusta. Jo no sé
per què la veu d'abans avui no té.
Mes, no li ho vull pas preguntar.
Em sembla que per sempre va callar,
un jorn que va trencar-se-li el ressort,
tot dolçament, com si la veu d'un mort.

Un vell bufet encara hi ha
amb aroma de cera i confitures,
de pa, de carn i de pomes madures.
És un criat fidel que ho sap tot ben guardar
i sap que res no ens deu robar.

Sovint vénen a veure'm alguns amics i dames
que mai no han cregut en aquestes minses ànimes.
I jo somric de veure que em creuen sol, per tal
com un em diu, entrant:
—Què tal, què tal, què diu el senyor Jammes?