Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/8

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
CAMINS I PAISATGES (1955)
7
 

Retorn de Les absències

He deixat els camins
del passat, que no torna,
els camins per on van els absents,
els records i les ombres.

De parlar amb els records, jo mateix
era ja com una ombra;
esbrossava camins dintre meu,
lluny del món i dels homes,
i d'absències nodria el meu cant,
teoria d'imatges remotes.

Oh, i el món era bell, tanmateix,
i eren belles les coses;
però l'ull n'apartava l'esguard
i l'orella era sorda.

Ara torno a la llum resplendent
que fa vius els colors i les formes;
se m'abriven de nou els sentits
i de nou descobreixo les coses:
la blavor del celatge, l'ocell,
el perfum de les roses...

Corriols i camins,
com promeses innúmeres, s'obren
als meus ulls admirats i als meus peus,
de trescar neguitosos,
oferint-me l'encís que floreix
ça i enllà de la terra esbarjosa.

Com és bell el paisatge, venint
del país dels records i les ombres!