Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/116

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Vaig demanar què era, i algú mirà un programa i'm digué que era la Marxa turca de Mozart. Mozart! Aquest nom me fou dolç com el de la dòna amada. Jo llavores aprenia de música i vaig dir al mestre que volia tocar la Marxa turca de Mozart; i ell me la dugué i jo vaig ésser feliç força temps. Me plavia sobre tot tocar-la'ls diumenges al dematí que'l sol tocava a les tecles del piano... Era una orgia... El mestre, veient que Mozart me plavia en tanta de manera, me portà un dia'l minuet del Don Joan qui'm feu un efecte tot extrany; jo, ignoscent, hi trobava una ignoscencia! Me semblava un rosari cantat... Fins que pera allà als meus divuit anys, vaig sentir el Don Joan en el teatre.
 Me recordo que al entrar, tot passant pels corredors, vaig sentir les notes de la overtura que la orquestra ja tocava, i aquella música tot just sentida me semblà desseguit un sér viu, quelcòm que's movia i fressejava per sí sol allí dintre la sala, i me'n hi vaig entrar quasi corrent, tot adelerat, tot enamorat ja de tota la obra abans de sentir-la.
 Oh! Còm l'he vist i l'he sentit de llavors ençà'l Don Joan de Mozart! No pas gaire ni gaire be en el teatre; però aquestes poques representacions han servit pera encisar-me hores i hores davant del piano qui m'ajudava a la evocació de la obra. Oh! Si sabéssiu quiínes representacions n'he vistes jo, davant del piano, del gran drama musical de Mozart! Es una òpera, els motllos són segurament els de la òpera italiana, però la potencia de lo que hi ha a dintre trenca'ls motllos i se'n alça una atmòsfera musical que es el drama. No es un seguit d'aries i duetti i concertants més o menys agra-