Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/117

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


dables cada un per separat lo que us compòn l'efecte de la obra, sinó l'esperit que l'anima tota i que dóna un ésser propi als personatges i a llurs passions i a les escenes que'n resulten.
 Un ésser propi musical que no es pas el del llibre. El llibre es una lleugera faula ben be del segle xviii, que's desplega en una atmòsfera de frevolitat i llibertinatge pera anar a parar a una moral de retaule d'ànimes. Les escenes més dramàtiques hi són tractades amb tota la desinvoltura d'un elegant convencionalisme, i les còmiques tenen un regust viciós que tot sovint avui ne diriem pornogràfic. Els personatges són veritables personatges d'òpera, aparatosos i inconsistents. Dintre del genre no's pot negar que tenen un cert caràcter, però es un caràcter que tira a la caricatura: Donna Ana pot ser resulta la figura més seriosa portant arrèu el sentiment de la mort del pare i'l desitj de venjança: això li dòna una certa unitat i noblesa; però aquell negar-se a cada punt a les instancies de boda del seu promès, fa que's reflectí en ella un bon xic del ridícol que envolta a Don Ottavio, adamat, com bon tenor italià, sempre sospirant i dalint-se darrera d'ella, tot sovint amb alarmes de marit futur, i fent grans bocades de la terrible venjança que jura pendre a cada moment, sense que trobi mai la hora justa. En Donna Elvira hi ha certament el fons ben real de la dòna tants cops desenganyada com tornada a enganyar; però la seva infatigable persecució de Don Joan fa mitj-riure crudelment de la seva desgracia. I ell, Don Joan, es un calavera de mal genre, cínic, pervers, sense frescor; un se l'afigura revellit, baixament sensual, ja un xic gros i tarat pel