Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/120

i quan en la nocturna aventura aparegui'l vell, majestuosament paternal, amb el llum en la una mà i en l'al tra la espasa nua, la trivial escena de melodrama esdevindrà musicalment tràgica, i pausats, solemnes, cauràn com un mantell de pietat damunt la mort del vell aquells disset compassos d'immensa sobrietat, pels quals digué un compositor francès de molta fama que donaria tot lo que ell havia inventat i pogués inventar en sa vida.
Als crits esgarrifosos de la òrfana apareixerà l'adamat Don Ottavio, mes la seva dolçor haurà cobrada una gran noblesa, i'ls seus juraments no us semblaràn vans. Donna Elvira s'exclamarà amb violencia ben femenina entre les riallades malicioses, mes ja no baixes, de Leporello. Zerlina, la tendra, la aixerida, cantarà'l seu idili amb el rústic Masetto, i la seva fidelitat senzilla sols defallirà un moment davant d'aquell «Là ci darem la mano» seductor; i, quína no hi defalliria? I quan totes aquestes veus s'uniràn entrellaçant-se, el conflicte dels caràcters i de les passions resolent-se en una clara armonia, serà la imatge musical de la vida, serà'l drama musical, que esclatarà sobre tot potent en els dos grans moments: en el moment de la plena follia del viure i en el moment de la mort espantosa.
La topada dels dos moments, resolta armònicament en la sinfonia, fa la grandesa del Don Joan. En ell hi cap tota la vida humana: abdós elements se despleguen en tota llur potenta intensitat, l'un en el final primer, i l'altre en el final segòn; tot el goig de viure i tota la dolor del morir criden poderosos en l'un i en l'altre, contenint en les escenes intermitjes