Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/121

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


els graus capitals del sentiment humà: la crudeltat inconscient de l'amor, la tendresa, la ira, la burla, la venjança, la pietat, la valentia, la cobardia, la dolor, la ubriaguesa d'aquest món i'l terror de l'altre.
 Però això, que naturalment forma'l teixit de tota obra artística d'acció humana, porta en la obra de Mozart aquell segell que es del geni: la vivacitat. Heus-ho aquí lo que'm corprèn en totes aquelles escenes musicals: la vivacitat; que la música sembla que parli, com se sol dir; que'l cant parla, parla per sí, parla més clar i més alt que les paraules en que s'apoia; que cada personatge té una figura musical viva que's mou tota sola, i's combina amb les altres, que produeixen, exaltada, la emoció de la vida meteixa. Aquesta es la vivacitat que jo trobo en el Don Joan de Mozart: la vivacitat i a més la grcia. Es a dir, que l'encís que té, sembla que li sia donat, que no costi cap fatiga. Com si Mozart hagués compost la seva obra passejant per la puresa dels camps, i'ls cants se li apareguessin sense ell voler, com coses externes an ell, com coses que s'han fet totes soles i son trobades sense cercar-les. Cert que es una alegria pel jardiner fer obrir-se en el clos del seu jardí la rara poncella d'una planta esquisida, que moltes fatigues i llargs viatges li ha costat el descobrir-la en recòndit terrer de les montanyes escarpades, i que encare ha feta més exquisida per un savi i pacient conrèu; cert que quan nos en mostra la flor meravellosa restèm tots admirats i complascuts dels extranys colors i flaira ubriagadora, i n'hi donèm la enhorabona. Mes quan arriba corrent l'infant dels camps portant a la mà un pom de flors trobades, aquestes nos semblen altrament fresques i més de dret