Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/133

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


altres meteixos i se us emporti d'una revolada a una esfera atuidora i enlluernanta.
 I voleu que'ls poetes en persona us arrenquin del pit involuntaria la aclamació atronadora, i embriagar-vos aixís de cants tots plegats en una sola i gran embriaguesa que corri per les vostres venes com un llamp, encomanànt-vos-la els uns als altres i esclatant en un sol crit de joia redemptora. Això es lo que volèu i això ha d'ésser certament una festa pera tot un poble: i aquesta es are la vostre poesia i no cap altra.
 Per això jo trobo que a una festa com aquesta, pera ésser complerta, li cal una armonia de sentiment com aquella que podèm imaginar dels antics Jocs Florals; que vinguessim aquí jutjes i poble i'ls poetes i llurs dames amb un meteix esperit d'ignoscencia, adalerats de la poesia encare ignota que hauria de florir davant de tots per primera vegada, i amb el cor batent del qui acut a una lluita sense saber-ne'ls campions ni les forces que han de mesurar-s'hi, i amb la incertitut del triomf i de sos premis d'amor i gloria. Llavores els poetes van dient sos versos amb el bell deliri de fer-los entrar en el cor de tot un poble reunit, i de que la dama de son amor, allí present, se'n torni tota roja, o corpresa se'n desmaï: la veu del trovador sembla voler ofegar en el sentit del poble el ressò de les veus que abans s'alçaren i desafiar les que damunt li vinguen; la multitut atenta, combatuda per tants vents encontrats de poesia, s'agita tumultuosa, i s'alça aclamadora d'un costat i hostil d'un altre, o calla fredament o be de massa fondament commosa, i tot plegat esclata en un crit unànim de victorià. I'ls jutjes en mitj d'ella, mogut el pols per les meteixes febres, s'esforcen en callar i restar