Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/140

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tot seguit posat peu en terra, besant-la enamorat; hauria cenyit amb estreta abraçada'l primer arbre del camí, i endreçant el pas vers la primera casa que hi trobés, hauria entrat en ella descobrint ma testa i dient:—Deu vos guard, bona gent: vullau-me com germà entre vosaltres, perquè aquesta es la meva terra; que de tantes com n'he vistes de més poblades o més soles, de més florides o mellor conreuades, de més regalades o d'altra majestat o més frondoses, cap n'he trobat de tant bella a mos ulls, ni que'm robés el cor d'aquesta manera; i d'això n'he tret que aquesta es la meva terra i vosaltres els meus germans. Prenèu-me com a un dels vostres.—I quan tot seguit d'imaginar aixís pensava que, no per elecció sinó per naturalesa era jo català, i que aquesta era la terra hont més present se'm feia tot l'encís de la mare Catalunya, m'espurnaven els ulls, i donava grans mercès a Déu d'haver-me fet d'aquesta terra i no de cap altra. Perquè en va'ns direm ciutadans del món si no'l sabem estimar tot ell a travers d'aquell llòc que'ns nodrí'l còs, i d'hont reberem l'esperit i la paraula.
 Amb tot, i no sé perquè, en aquest bell mitj de plana empordanesa no m'hi havia mai aturat. Figueres i sa encontrada restaven sempre dins meu com una visió matinal, fugitiva i delitosa, com una primera caricia de retorn; però aixís tant determinada, que mai me semblava entrar a la patria, si no hi entrava per aquest Empordà ditxós.
 Mes no coneixent sinó aixís la terra, altrament ne coneixia a la gent, que era coneixer la animació de la terra, la terra meteixa i quelcòm més que n'es lo principal. De vosaltres sí que'n coneixia bona cosa, i cada