Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/141

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


hú me feia ben present la encontrada, i tots plegats me refeien més viva la visió delitosa que'n tenia, amb l'amor humà de més a més, que es lo diví de la terra. Us veia, com an ella, oberts i lluminosos, francs, alegres, impetuosos i bon xic arruixats com la vostra tramontana, mes també fonamentalment ferms com la serra pirenenca quines arrels ferrenyes serpejen fondament pel vostre terrer, i de front altiu i noble com ella. I aquesta fermesa i altitut les veia resoltes en la amplaria de la vostra gran planura, penetrades per la proximitat del mar llatí que posa en tot això un esperit de somni i aventura, i un record d'aquella dolça Grecia que us envià sos fills i posà aixís quelcòm de la seva sang en la vostra, fent-vos hereus de la llibertat antiga.
 Terra de llibertat es lo que jo'n diria de l'Empordà pera fer-ne tot l'elogi en una sola paraula; perquè en aquesta paraula llibertat, ben enfondida, s'hi troben totes aquelles virtuts vostres, i sols amb elles es digne un poble d'ésser lliure. Com se sol dir de tots els catalans, pot dir-se per excel-lencia de vosaltres que cada hú té un rei al còs. Diguèu:—Sí que li tenim, però de tal manera, que cada hú respecta al rei que hi ha al còs del germà, amb la condició de que tots respectin al que hi ha en el nostre.—I en aquesta mútua reconeixença s'hi troba la veritable llibertat, i no n'hi ha pas d'altra que mereixi ben be aquest nom.
 Aixís la vostra sardana s'ha fet la dança catalana, perquè es una dança de reis: tot-hom hi va a una, però cadascú hi entra i en surt quan vol; i mentres es dins, se subjecta a la llei de son compàs, que es com si diguessim el ritme de la vida social, la llei igual pera