Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/152

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


d'haver-se penetrat dels elements generals de la llengua i haver-se'n assimilat els necessaris. Llavores sí que l'empobriment vindria abans de la riquesa, el desús abans de l'ús complert, l'estancament abans de la corrent, i's pot dir que la mort abans de la vida. Trista sort amaniriem a la llengua nostra i a la literatura catalana, nosaltres justament que hem tingut la ventura de vèure-la renàixer com flor de la meravella dels segles!
 Doncs per l'amor d'aquesta meravella que ha florit en nostres llavis, per l'amor de nosaltres meteixos i dels nostres fills, per l'amor d'aquesta Catalunya que tením, i encare més pel d'aquella que prometèm gloriosa a l'esdevenir dels pobles, no solament hem de preservar la nostra llengua d'aquest major perill, sinó que fins hem d'apartar-la d'aquell que ja hem assenyalat, comú a totes les altres en la seva evolució literaria. Que aixís com, en elles, el prestigi del dialecte naturalment triomfant en el temps es causa d'exclusivisme literari, d'empobriment i de mort un dia o altre, no ho sia mai en la nostra.
 Pensi cadascú que son dialecte es el mellor per ell, perquè es la única llengua viva en sos llavis; i encare que'n vegi un altre sobreposar-se per la excel-lencia de ses obres literaries o pel major nombre i cultura de la gent que'l parlen, esperi sempre cadascú que ell meteix o altres podràn demà fer prevaldre'l seu; perquè no són les llengues les que fan als genis i llurs obres, sinó'ls homes els que fan les llengues per poètica inspiració. No'ns deixèm encegar per una resplendor mudable ni seduir per un ideal d'unitat externa, enemiga de la vivesa de les coses. I també en això, i so-