perpunt sobre la camisa—diu,—que anc no esperàm que'ns vestissen la gonela», i arriba que'ls moros ja han sigut repel-lits. I en d'Entença acull al Rei molt alegre i animat. Però un escuder descobreix que don Berenguer es ferit d'una sageta en la cama; i'l Rei fa dur estopa i li treu la sageta, i de ses mans li cura la ferida i li envena amb un troç de camisa d'un escuder; i vol que's retiri d'aquell lloc perillós i se'n vagi amb ell al centre de la host; mes el brau d'Entença respòn-li: «Senyor, no ho faré, que tant bé goriré aquí e meilor que no faria en la host». I afegeix el Rei: «E anc negun Ric hom non li venc acorrer si no Nos. E oim que el deia: Valor gran!» I are dièu-me si això no es un Rei que fa un poble.
No tarda gaire en oferír-se-li ocasió per lo que tan amargament invocava, quan parlà al Justícia d'Aragó: que en una sorpresa que'ls moros fan de nit al campament, el Rei, desesperat de la poca gent que té per vènçe-ls, «creats—diu—que dues vegades nos descubrim tot lo còs per tal que'ns ferissen». Mes Déu no ho volgué, i per fi Borriana fou seva.
Després, en aquell memorable Puig de Santa Maria, també es don Blasco el més atrevit en dir-li que, tant com li ha costat, no s'hi podrà sostenir, i més li valdrà desamparar-lo: sempre aquesta desconfiança, aquesta desanimació, aquesta mesquinesa d'esperit de la gent que'l volta, volent refredar el sant entussiasme del Rei i tòrce-l de tota gran empresa.
Quan el veuen resolt a sostenir-se en el Puig contra llur parer, s'acorden entre ells d'abandonar-lo i anar-se'n; i un frare que hi ha en el castell ho fa saber an el Rei que'n té un gran pesar: «semblavans obra d'aranya
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/179
Aquesta pàgina ha estat revisada.
