Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/180

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


—diu,—que tant hi haguessem mès e que ho perdessem en una poca d'hora». Se'n va a dormir—perquè era'l vespre que això li fou revelat—«e contornamnos la nuit més de cent vegades al lit de la una part e de l'altra, e suàvem com si fossem en un bany; e quan haguem molt pensat adormimnos per lassedat del vetlar que haviem feit. E quan venc entre mitja nuit e l'alba, nos despertam e tornam a nostre pensament: e pensam-nos que haviem afer ab mala gent, car el mon no ha tant sobrer poble com son cavallers». Aixís passa'l restant de la nit devorant la seva pena; i al matí's refà, i amb aquell arranc sobtat i serè ensemps que es el seu dó i la seva llum, congrega als cavallers i a tota la gent en la capella de Santa Maria, els retrèu la fè que té en la seva bona estrella que l'ha dut a cap de tot lo que s'ha emprès, els tira a la cara l'intent de defecció que ha sabut d'ells, i després: «levamnos en peus e dixèm:—Nos prometèm aquí a Déu e a aquest altar que es de la sua Mare, que Nos no passarèm Terol ne'l riu d'Ulldecona tro que Valencia hajam presa: e enviarèm per la Regina nostra muller e per nostra filla que vinguen, perçò que entenats que major volentat hinc havem d'aturar e de conquerre aquest regne que sia a servici de Déu». Amb quin tò, amb quin foc sant degué parlar el Rei, que «quan els oiren aquesta paraula no hi hac negú en la esglesia que no's prengués a plorar, e Nos ab els». Mes encare quànt li costa de sostenir l'esperit i la constància de tanta gent i tant frèvola, fins arrivar a assetiar la ciutat de Valencia!
 I que n'està d'orgullós el bon Rei d'haver arrivat a tant! I te rahó d'estar-ne; perquè be's pot dir que tot