Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/211

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


que ell se dóna més a la professió, i, com més aumenta, més el sol-licita, l'absorbeix quasi.
 De tant en tant, encare's gira anyoradiç envers la seva vocació més sincera; però la nova direcció empresa l'arrossega; i 'l seu afany d'ideal, la seva passió per la bellesa, se refugien a massa breus estones en les soletats de la contemplació poètica. Torna a fer, quasi exclusivament i molt de tant en tant, crítica literaria, més enternida i penetrant com més la vida l'allunya del goig artístic, i allavores retrèu amb força, un dia, la gran poesia dantesca de Paolo i Francesca de Rimini, un altre dia la Oració de Mossèn Corella, o interpreta ocasionalment, en paraules, el sentit de les grans obres musicals pels concerts de la Societat Catalana que encare presideix. La seva ànima, recloent-se, se fa més delicada, i, tot remembrant encare les antigues aficions romàntiques en l'elogi del drama Pour la couronne, d'en Coppée, sent com pocs la poesia moderníssima d'en Maeterlinck i altres, que tracta en articles com les Curiosidades literarias; i així enllaça'l romanticisme vell amb el nou.
 Però perxò, a moments, el periodista encare's redreça i fa aquella punxadora sàtira dels oradors cursis En el Fomento, en 1893, i aquell inoblidable i profètic Nuevo Egipto, de Novembre de 1894, que es la última fortíssima resplendor de la seva personalitat periodística complerta.
 Després, tots ho sabèm, la mort de l'Yxart trenca'l ressort d'en Sardà. La biografia que escriu de l'amic difunt, i que fou llegida i celebrada aquí meteix, revela, sota de grans qualitats crítiques i d'estil desplegades amb aparent serenitat, quelcòm de trencat per dins: