Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/237

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


aquelles passions desenfrenades que, tan fàcilment sotmeses desseguida per la meteixa força exterior que abans les desencadenà, ben clarament li demostraven que sota d'elles mai hi havia hagut la sustantivitat d'un poble, que si actua per sí i de debò, fa obra de més durada. Ombra el poble, ombra la revolució, ombra el govern de la república, ombres de presidents ell i'ls altres, i en mitj de tantes ombres sols una realitat: l'exèrcit. L'exèrcit que feu la revolució, feu igualment la restauració: i trobà poble per tot, que tant se val dir per res.
 Els somniadors pogueren seguir somniant en una Espanya ideal; la presencia d'una Espanya viva, mai els va destorbar. Després de l'ensomni agitat pogueren tornar a l'ensomni tranquil, perquè encare no havien vist Espanya.
 Després vingué aquell cop tan terrible, i Espanya tampoc se va moure. Li posaren damunt la guerra, i aguantà la guerra; li posaren damunt la pau, i lo meteix la aguantà. El somniador pogué anar somniant: a travers de son ideal impertorbat per la vida, pogué seguir estimant una patria morta.
 Morta? Nó! En algún indret pregón, una font originaria estava intacta. Per un atzar, vingut d'hont li venen a Espanya tots els atzars fa prop de un segle, quelcóm viu fou ferit, i un poble's redreçà: era Catalunya. Quí li allargà les mans? El somniador, ningú més; fou gloria seva; però ben pagada perquè a l'últim veia un poble. No una corrua darrera d'un pronunciament; no la ombra d'un poble donant nom a una república o a una monarquia, a una guerra o a una pau tot igualment; sinó un poble actuant en sí, de dintre a