Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/240

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


mare fou una santa dòna que, amb tot i la gran tendresa de son cor, sabé mostrar-se digna companya d'aquell fort varó, el qual formà en les milicies que, en aquells temps tant revolts de lluites civils, combatien a les bandes dels absolutistes alçats en armes; i diu que quan la campana del poble tocava alarma per sortir la milicia, aquella tendra muller que tremolava sempre per la vida del seu marit, corria no obstant a cercar l'arma i les fornitures perquè aquest no hagués de perdre temps en pujar a cercar-les al pis de dalt, i pogués ésser dels primers en comparèixer a la plaça.
 De tals pares nasqué tal fill. De petit fou malaltís i entremaliat, posant-se en sos jocs, a cada punt, en perills que cercava a dretes pel plaer que li donaven, ocasionant grans espants i trastorns a la seva mare; encare que cada cop de vèure-la trastornada se'n penedia i feia prometença de mai més tornar a afligir- la, perquè li tenia—i li servà tota la vida—una mena d'adoració. Feu la creixença molt ràpida i era molt prim i delicat, però de gran vivor i'ls ulls com esperitats, de modo que entre sos petits companys i en tot lo poble era conegut per l'animeta.
 Havent esclatat la guerra dels carlins l'any 35, el Mañé pare, que era fortament titllat de lliberal, començà a ésser amenaçat i perseguit per gent de l'altre partit que podien molt en el poble, fins al punt de fèrse-li impossible la estada; i llavores alçà la casa i se'n anà a establir-se a la ciutat de Tarragona, hont seguí el seu negoci i començà a inclinar-hi el noi, que era l'únic fill varó que tenia. Però aquest mostrà aviat més afició a l'estudi i a les lletres que no pas al negoci: i ajudant en ell al pare en tot lo que calia, sense man-mancar