Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/252

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


nant-li per temperament l'estrèpit i la polsaguera en que's debatia llavores la espanyola, se resistia al canvi. En Mañé insistia en la seva idea; però tot lo que arrivà a conseguir de moment fou que en Brusi li permetés fer unes revistes de la prempsa extrangera primer, i de la nacional després, en les que's posava als ulls dels lectors, en extracte i resum, la lluita periodística dels partits militants. Però an en Mañé, per temperament li era impossible restar merament contemplatiu i neutral davant de qualsevulla lluita, sinó que fins involuntariament havia d'interessar-se per una o altre de les parts combatents, més en aquella en que hi anava la sort d'Espanya en tots els ordres; contemplar i donar allò com un pur espectacle no era per un home com ell essencialment actiu i propens, necessitat d'un criteri ordenador de la seva acció: aixís fou que poc a poc, insensiblement, començà a introduir en aquelles revistes uns breus comentaris propis per orientar la opinió dels lectors en el conflicte d'idees i passions que hi exposava. Aixís començà el Diari a ésser polític, i en Mañé a ésser periodista en el ple sentit de la paraula.
 Per pendre posicions en el camp de la política no tingué en Mañé necessitat de triar uns principis ni formar se un criteri, com li calgué quan emprengué la crítica literaria, perquè ja de sí el «Diari» per la seva tradició, i en Mañé pel seu temperament i la seva formació's trobaren desseguida en una posició política ben determinada. El «Diari» havia nascut essent una mena de gazeta oficial de Catalunya, en contacte diari amb les autoritats, publicant les seves disposicions i donant-ne la interpretació més autèntica: