tot, no cau en el perill hont tants catalans han caigut que, anant allí per assimilar lo nostre an aquella política, hi han sigut assimilats sense deixar-hi cap rastre i restant perduts també per Catalunya. En Permanyer, en Mañé porten allí el seu sentit, el nostre sentit, i tracten de fer-lo prevaldre: son escoltats però no logren eficàcia; aquella atmòsfera es massa refractaria i massa densa pera que'l nostre sentit puga modificar-la; són, al contrari, els nostres homes els que són atacats per ella; i essent ells prou forts per no deixar-s'hi assimilar són a l'ultim repel-lits.
Està en Mañé assentat a la taula de redacció de la «Època»; arriba un plec timbrat del ministeri de Marina; ell l'obra i troba un original oficiós pel periòdic; el llegeix, no li sembla bé posar-lo, l'esqueixa, i'l tira al cistell. Un dels principals de la casa que ho veu, havent-se adonat abans del segell del plec, resta estupefacte i diu: —«¿Pero qué ha hecho usted, don Juan?—Nada, un suelto para el periódico que no me parece bien insertar.—Pero ¿se ha fijado usted en el membrete?—Ya lo creo, era del ministerio de Marina; pero yo soy el Director del periódico.» L'altre no insistí. A l'endemà el ministre que havia enviat l'original, no'l veu insertat; sabent la amistat d'en Mañé i en Permanyer, creu que la omissió es cosa d'aquest; se queixa al President del consell; i l'acte d'independencia d'en Mañé està a punt de provocar una crisis que no esclata de moment, però en Mañé diu:—Senyors, ja veig que jo no serveixo per aquesta política.—I se'n torna a Barcelona.
Altrament, aquell ministeri dura poc; perquè en les eleccions dóna ingènuament entrada en la majoria a
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/259
Aquesta pàgina ha estat revisada.
