Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/263

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


actiu, però are més educat i apartat de lo més ardent de la lluita política, s'aplica a les petites obres socials que se li ofereixen, semblantes an aquelles en que ha vist actuar als seus amics i mestres de l'extranger. La cavalleresca figura d'aquell comte de Montalembert que ell ha vist malaltejar reclòs en son castell senyorial, deixant, no obstant, la comoditat de la seva cambra i'l compliment de les visites per baixar patriarcalment a ensenyar la doctrina als petits—i als grans—dels seus vilatjes, li ha restat inesborrable. Doncs a Sarrià ell procura també enaltir aquell petit medi popular, i s'aplica a la organisació i a la perfecció de la vida municipal, al decoro i a la defensa de la població, a tot allò que en els últims anys de la seva vida explicà en el fascicle titulat: «Un caso de regionalismo».
 Del seu apartament de la política en aquesta època, ne surt després, com temorós rebrot d'aquelles ses antigues aficions literaries (que en la joventut demostrà bellament amb aquella lleugera i fresca noveleta «Las tribulaciones de un boticario») aquella altra d'un tirat més psicològic «El otoño y la primavera de la vida», testimoni literari de la seva melancòlica maduresa.
 L'any 1865, Don Antòn Brusi, ja delicat de salut, reb fortissim cop en son cor amb la pèrdua de la seva esposa, i demana an en Mañé que s'encarregui de la direcció del «Diari». Ell, pel gran respecte que ha tingut sempre al qui per tants anys ha sigut son principal, i que amb son gènit més reposat moderava la impetuositat seva, s'hi resisteix: tem la responsabilitat de—com solia dir pintorescament—anar a la guerra amb cavall d'altri, i procura animar a Don Antòn a