I en efecte, per algun temps, el «Diari» intervé en la nova organisació política, llealment, procurant fer prevaldré'ls seus principis, encare que aviat apuntin en la ploma d'en Mañé certes impaciencies derivades de lo que sempre fou l'ànima de la seva crítica política: la inconseqüencia dels polítics militants, la manca de serietat en llur actuació.
Entre-mitj d'aquestes punxades que dóna, i que més endavant esdevenen la sustancia i'l principal atractiu del seu estil periodístic, publicà en el «Diari» del 15 d'Agost de 1869 aquell famós article titulat «La cuestión de Cuba», en el que referint-se a un article poc abans publicat en la «Crónica de Cataluña»—per sugestió del general Prim, segons s'ha dit—proposant la cessió de Cuba als Estats Units mediant certes condicions de ventatja per Espanya, abona aquesta idea i la defensa amb consideracions encertadíssimes, sobre la irreductible hostilitat d'aquella població criolla envers Espanya, que més aviat o més tart ha de fer que perdèm aquelles illes amb major dany. Aquest article alçà un temporal de protestes i invectives d'aquell meteix patrioterisme que tan car li ha costat a Espanya, justament en aquesta qüestió meteixa. En Mañé se defensà molt bé en dos articles més, acabant amb un paràgraf verament profètic; però'l seu sentit català es una vegada més rebutjat per la opinió espanyola, inclosa la de Catalunya.
Quan Don Amadèu de Saboia es proclamat Rei de Espanya, en Mañé, postrat al llit, greument malalt, sab encare treure forces de flaquesa per escriure aquell article «Desdichado Príncipe», en el que s'hi veu ja tot el seu desengany de la eficacia de la revolució, i s'hi
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/267
Aquesta pàgina ha estat revisada.
