Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/274

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


gan sin tasa gabelas ni vejaciones... de no estar a merced de los más ruines...» Ho veièu? El fantasma de la revolució vençuda se li torna a posar irresistiblement davant dels ulls mostrant-li la seva desfeta com sentit principal de la rescent victoria.
 La restauració vencedora, reconeixent desseguida el deute que té amb en Mañé, tracta de recompensar-lo i aprofitar les seves capacitats oferint-li el govern civil de Barcelona. En Mañé refusa alegant, segurament de bona fè amb si meteix, lo delicat de la seva salut; però en el fons d'aquest refús hi ha una cosa més forta; i això's veu quan el govern li ofereix, ja que ell no pot acceptar un lloc actiu, un honor: la Creu de Carles III; en Mañé refusa igualment; i ja que, pel cas, no pot alegar igual excusa, invoca lo que en el fons es la única causa d'abdues negatives: la seva independencia crítica: excusa essencialment catalana: ell no vol ésser res per poder judicar-ho tot. Aixís seguirà en el seu castell de franc periodista treballant a la seva manera per la consolidació i orientació del nou ordre establert; i per de prompte en lo que ell considera més urgent i també de definitiva trascendencia pel benestar de la Espanya restaurada: la pau amb els carlins.
 A conseguir aquesta pau aplicarà, doncs, desde llavors tot el seu esforç periodístic i també tota la seva diligencia en gestions personals, sense estalviar cap fatiga a la seva salut sempre delicada i fins afrontant veritables perills, i sempre amb el ben entès de que lo principalment desitjable no es la pau material immediata, sinó l'esborrar definitivament les causes de la rebel-lió: acabar per sempre amb el carlisme traient-li l'ànima.