ven a la plassa pública, els deixaven sols tancant-se ells a casa seva amb son quefer; i en això sí que l'obehien sempre al peu de la lletra.
Per lo demés les nostres classes mitjes, un xic com totes les classes de per tot arrèu per això, obehiren sempre més a l' estímul dels seus interessos que no pas als dels seus ideals, encare que'ls fossen tan permanent i tan honradament predicats com els hi predicava en Mañé. Aixís, en la campanya que feu per aquells temps amb ocasió de l' impost municipal sobre'l consum del gas, posant-se com sempre al costat de la llei i de la autoritat i condemnant la actitut de resistencia un xic bullanguera en que les meteixes classes que solen ésser tan entenimentades se col-locaven, aquestes classes, que eren gran part del seu públic, desentenent-se llavors de prèdiques en sentit conservador, se mostraren més afectes a resistir l'impost que an els seus principis que en Mañé sostenia; i'l «Diari» sofrí moltes baixes en la suscripció; en canvi quan poc després ell meteix, igualment conseqüent amb els principis conservadors, defensà la industria catalana contra 'l projecte de tractat de comers amb França, el seu públic l'aplaudí calorosament posant-lo a les estrelles: i era que llavores els principis conservadors i'ls interessos anaven pel meteix camí.
Aixís, doncs, en Mañé, tot servant sempre la fè en els seus principis, havia acabat per tenir-ne molt poca en el seu públic en general, i en la eficacia de la missió periodística. Ell se'n reia bastant—al menys cap a les seves velleses—de tal pretesa missió, i de lo que per molt temps s'en digué pomposament «el sacerdoci de la prempsa»; ell certament la exercia amb tota la
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/284
Aquesta pàgina ha estat revisada.
