Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/295

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


aquell principi dintre d'ella. Per això tenia tanta afició a l' exèrcit i ses ordenances, i tant poca a les milícies i armaments populars; per això admirava institucions tant rígides com la dels Moços de la Escuadra, i per això l'atreia irresistiblement tot allò en que veia una forta organisació, baldament fos la de les societats secretes a les que combaté sempre per llurs fins revolucionaris, bò i admirant-ne tot sovint la organisació dels medis. Per això les combaté tant perquè li atreien la vista.
 Aixís també, en lo polític, lo que restà estimant sempre per damunt de tantes experiencies i desenganys, fou la força de gobern, desdenyant un poc tot altre talent o habilitat, i avorrint sobre tot l'esperit de desordre o de xim-xim que'n deia ell.
 En quant a lo purament intel-lectual, obrava de modo semblant: s'adheria fortament a les autoritats consagrades dintre la escola que professava, i a elles acudia per enrobustir els seus principis; perquè en el fons era humil i mai havia tingut la pretensió d'inventar res, i en punt a especulació intel-lectual era més aviat tímit: es dir, que no apeteixia aixamplar els seus horitzons ni menys innovar-se, sinó que, creient-se en lo ferm, dels principis que tenia adoptats no cercava sinó enrobustir-se'ls amb la freqüentació dels mestres, armant-se de la autoritat d'aquests per la defensa d'aquells en la lluita periodística; i en quant als grans mestres d'escoles oposades, els cercava també amb singular apetit, sols per trobar en ells arguments amb que abonar els principis de la propia, lo qual lograva amb singular agudesa i gran delit, perquè aquelles confessions vingudes del camp enemic li semblaven la confessió