en elles, i que tota missió social, inclosa la d'altura, resideix en la seva inferioritat, i tota força en el nombre. I les classes altes, per la seva part, són per tal distinció induhides a actuar en la altura com si no tinguessin les arrels en terra; creient-se cosa apart del poble,'s desnodreixen d'humanitat, se debiliten i cauen a la fí en lo més infim amb sa missió frustrada; mentres que l'herba que s'ha cregut tota roure sense ésser-ho, frustra igualment la vivacitat de la seva inferioritat volent convertir-la en altura i anorreant-se en tant vana empresa.
Caldria saber dir a l'herba: «El valor de la teva inferioritat està en que sols d'ella poden aixecar-se'ls roures nous, a cada cop més alts»; i al roure ja crescut: «Vals en quant no ets res més que una herba excelsa»; i a una i altres: «Plegats veniu de la terra; plegats formeu el poble esforçant-se per la altura.» Que l'herba sia dòcil i atapahides ses tiges; i d'aquestes la que sia roser alci com a roser la formosura de les seves roses, i més el taronger amb son fruit sucós, i la alsina la seva ombra protectora i ses branques més altes a l'aire més pur i a la llum més clara: que tots s'esforcin tant com pugan per cumplir la llei de vida, més cadascú segons sa naturalesa; i que tots retornin a la terra, treballat per l'esforç, el dó que'n reberen; perquè cada nova germinació en sia enriquida, i l'esperit s'alci de la terra cada cop més alt i més fort i més pur, fins tornar a Déu, feta esperit, tota la terra.
Tal es el meu sentit del poble, i aixís me plau trobar-lo i vèure-l actuar en cada persona viva i segons
