Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/37

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.



III


 Are conec que algú podria dir-me que, al rebaixar l'estat de multitut, perquè's mou enla abstracció, i exaltar la relació viva individual, he vingut a oposar la idealitat a la vida, com si les idees més abstractes no fossen vida també; i reaccionant proporcionalment a lo que'n dirien la meva exageració, me sostindrien que més vida són les idees i abstraccions que no pas lo altre: que elles son les reines de la vida; que sense elles no existirien o no tindrien força lo que jo'n dic sentiments vius.
 Les idees—me diria algú—són les mares d'aquests sentiments, i lo mellor d'ells ha començat per ésser idea. Perquè la presencia d'un semblant teu te moga an aquest amor viu—podrien dir-me—ha calgut que moltes generacions d'homes pensessin abstractament en la humanitat; sinó encare forem en l'homo homini lupus.
 Lo que hi ha—afegirien—es que tota idea, per fer-se activa i socialment eficaç necessita descendir a la regió del sentiment. Es llavores quan apareixen els seus apòstols—que no són pensadors purs, sino sentimentals—i per ells, la idea, que nasqué en les altures de la intel-ligencia individual, se fa sentiment en la multitut que en canvi li comunica tota la seva energia, gaire be sempre sense enténdre-la be. Però, què hi fa que no la entenga, si cabalment per això meteix, per aquest monstruós miratje ideal que es, no'l vici, sinó la virtut de les multituts quan s'entreguen a una abstrac-