Aquesta pàgina ha estat revisada.
Guida. (Fa lo mateix.) Cucut! Bec golut!
Ton. Mentres hi hagi d’on xuclar…
Guida. (Prenent maduixes.) Cucut! Gluc, gluc!
Ton. Tu, cucut, no deixes gra.
Guida. Cucut! Bec golut!
Xucla, xucla arreu, cucut!
Xucla, xucla arreu, cucut!
Ton. (Se fica un altre grapat de maduixes a la boca.
En pren més.) Cucut! Gluc, gluc!
En pren més.) Cucut! Gluc, gluc!
Guida. Fins deixar-ho tot eixut!
Ton. Cucut! Bec golut!
(Van engrescant-se, prenent maduixes a qui
més pot, fins que el Ton logra apoderarse
del cistell i se'l posa a la boca i el deixa
buit. El cucut ha anat cantant fins aquest
Guida. (Plega les mans desesperada.)
Toni! Ai, Toni! Què has fet? Tan plena!
Les maduixes on són, poca pena?
Pobre, en sent a casa!
Ton. (Tranquilamet.) I què? Ja està fet tot el mal!
Tu, Guida, l’has fet com jo: tant se val!
Tu, Guida, l’has fet com jo: tant se val!
Guida. Au! Cerquem-ne més! Corre, vina!
Ton. És fosc… Hi ha en el bosc tanta mata i espina!
Maduixes, qui en veu? On són? on són?
Guida. Ai, Toni, Toni! Doncs com ho farem?
L'hem feta ben bona! I a on anirem?
Ton. Sents quin soroll fan els arbres?
Sents tu lo que el bosc ens diu?
— Pobres! Pobres! Quina por teniu! —
(Mira intranquil·lament entorn. Després se gira
esparverat vers la Guida.)
