|
|
jo que em giro, i el veig que, a unes grans passes,
se'n va a la roba que restava en terra
i agafa aquell mantell tan gran de púrpura:
l'estira aixís, amb una revolada,
i se'n torna corrents a la marina.
|
| Donz. II.
|
Pro tornarà a sortir: n'estic segura.
|
| Donz. III.
|
Ai! anem's-en, Nausica. On és, el carro?
|
| Donz. II.
|
Ai! sí, anem's-en.
|
anem, i ho contarás an el teu pare
i enviarà la gent.}}
| Dim.
|
Què vols que fem? som dones.
|
| Naus.
|
Mes la filla
d'un rei no ha de fugir.
|
| Donz. II.
|
És que ella no l'ha vist.
|
| Naus.
|
Per'xò voldria
veure'l.
|
| Donz. III.
|
Doncs aquí el tens.
|
| Donz. I.
|
Fugim, que torna!
|
| Donz. II.
|
Corre, Nausica, vina!
|
| Naus.
|
Jo no fujo. (Fugen xisclant.)
(Nausica, fent un esforç, resta dreta i sola.)
(Surt Ulisses cobert d'un mantell, i es detura
davant d'ella.)
(Ella el mira panteixant un xic, però serena.)
|
| Ulis.
|
Ets una reina? Ets una deva? Escolta'm:
jo diria que ets tu la gran Diana
tal com en Delos la vaig veure un dia
entre ses nimfes, dominant-les totes
més per la majestat que per l'alçada.
Ets la de Delos, tu? (S'agenolla.) Escolta'm,
[Dèlia!
|
