Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/99

presideix la llar; i dins tots els temples sagrats és honrada,
i, entre tots els déus, la més venerada pels homes mortals.
D'aquestes tres dees mai hagué Afrodita el seny ni el cor;
mes dels altres déus benaurats ni dels homes mortals,
ni un li’n fugí; i a Zeus mateix, que en el llamp se plau,
dels déus el més gran i al qui es fa més honor, domina l’esprit:
el cor li enganya i el porta a ajuntar-se amb les dones mortals
oblidant-se d'Hera, l’esposa i germana, tan bella i tan noble
damunt de les altres dees immortals, que fou generada
per Cronos astut en la mare Rea i que un dia Zeus,
d’eternals designis, prengué per honesta i augusta muller.
Però també Zeus infongué a Afrodita els dolços desitjós
pels homes mortals, perquè ella mateixa, la dels bells somriures,
jaient qualque volta en el llit d'un home, no pogués vanar-se
de restar-ne lliure, rient-se dels altres déus i de les dees
als qui unia amb dones i amb homes mortals i, eterns, generaven
fills mortals. Va infondre-li un dolç desig d’Anquises,
pastor de ramats en les altes muntanyes regalades de l’Ida,
i que per son cos semblava’s a un déu immortal. Afrodita,
la qui ama els somriures, tot seguit de veure'l l’estimà amb desig
violent en son cor: se n’anava a Cipros i al temple flairós
de Pafos, a dintre del seu bosc sagrat: allí té l'altar.
Quan hi fou entrada tancà les formoses portes, i les Carites
banyaren-la, ungiren-la de l’oli d’olor que fa brillà els cossos
dels déus eternals. Vestiren el d'ella de vesta formosa
i tota brodada amb punt d’or. I ella, la qui ama els somriures,
anant-se'n de Cipros flairosa, portada pels núvols en l'aire,
a Troia arribà, a les muntanyes regalades de l’Ida, on tenen
les feres llur cau. Travessant-les, li seguien darrera amansits,
la cua brandanta, llops blancs i lleons d’ulls encesos, i els óssos,
les àgils panteres darrera les daines. Veient-ho alegrava’s:
posant-los al pit el desig, els deixà acoblats en llurs caus.
Arribà a les cabanyes ben fetes, i a dins les estables trobà
a Anquises, a l'hèroe, al qui els déus donaren bellesa, tot sol;
que els altres pastors eren lluny pasturant per les prades els bous.
Ell a les estables havia restat, i tot sol anava
d’un indret a l’altre polsant la sonora cítara amb bell so.
Davant d’ell posava’s la filla de Zeus, Afrodita. Era