Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/116

com una comparsa torpe y estúpida; ¡oh'ls meus pobres pares! ¡pobres vellets, qu'esperan rebre l'alegría del meu èxit qu'havía de fer felissa la seva vida! Lo públich de Barcelona me'ls mata.» Y la pobra artista, plorant a llàgrima viva's desesperava y no volia rebre consol de ningú. Vèli aquí'l que va passar; vèt aquí les conseqüències del atabalament de quatre xitxarel-los que comprometen lo pervenir d'una artista no més que pel gust de fer lo plaga.
 — Sí, lo que jo dich; — va respondre un dels de la rodona. —Ara, en aquest temps, sembla que sía moda el fer escàndol per tot arreu; lo jovent d'avuy al dia ja no té solta ni es xistós si no crida y fa escàndol. Es qu'es prou! axò que vostè conta no m'extranya gens. Vagi allí hont vagi, sempre s'hi té de trobar una quatreta de letxuguinos que per fer riure té d'armar saragata. Als concerts del estiu, ja's sab: vínga fer ninots de paper y axecarlos dalt d'un bastó; vínga cremar rengles de mistos y vínga fer bulla quan lo públich està més atent a la representació. ¿Y que's pensan vostès que dono la cul-