Aquesta pàgina ha estat revisada.
rancúnia en lo pit y'l fel de tanta desditxa!
Y tant com morir al hospital sentint los fatigosos gemechs de dolor
y'l ranell d'altres infelissos que pugnan per dexar la vida, temo a la vellesa, per que temo a exa turba desarrapada de criatures, a exa ignoscencia abretolada dels nostres carrers, y a aquesta joventut, acàs ben vestida, estrafalaria per esser xistosa, que persegueix y martiritza y fa escarni de l'ancianitat si es prou desgraciada, per defectes ò pobresa de enteniment, a escàureli d'ull, que allavors ni la plany ni la respecta si pot bromejar y fer riure al pilot de desenfeynats que s'hi ajuntan per
distreures.
