tes ¿no li podría presentar una carretada de renechs esmersats a venal y de qualsevol manera? ¿Y quí'ns abona y quí'ns passa franchs de tantes injuries y paraulades, sinó Sant Antoni? Estich cert, com si ho veges, que tot lo día deu anar amunt y avall fent camins per acudir a Nostre Senyor ab recursos y memorials solicitant indult y misericordia: «Perdonèulo a aquest, — deu dir: — es un renegador, però no ho fa ab malicia. Dissimúiil a aqueix altre, que renega per vici. Plànyil a n'aquell, que ja li ve de petit y si no renegués diu que parlaría tartamut, que'ls renechs li venen a servir de crosses per la llengua. Mes, tots son devots meus y'ls estimo. Gonsidéri'l Senyor que tractar ab besties no es com tractar ab persones, y se'ls hi té de dissimular.» Y Deu, acte contínuu li posa'l visto bueno sens mirarse les fulles de servey. ¿Y donchs, carreters de la ciutat, que voleu ser desagrahits ab un Sant que us guarda tantes tendencies, qu'en lloch ne trobaríau d'altre que volgués respondre d'una patuleya de gent tan feta malbé de la llengua y tan desorganisada,
