sembla que li surti una beta de la boca.
— Sé qu'acabeu de resoldre que aquest any se celebrin los Tres Toms acompanyats d'un obgecte piadós, d'una idea generosa: no en và'ls vostres cors, que s'han axamplat a la sola idea de la filantropía y de la caritat... — etz., etz. Segueix l'orador ab un pàrrafo brillant qu'entusiasma a la reunió y arrenca forts picaments y exclamacions de: Don Xavier, no ens enternexi més.
— ¡L'Andalusía! Aquella terra de les mentides dolses y rialleres, del garbo, del donayre y de les graciositats y agudeses, aquella terra està passant un trànzit consumit! Aquella terra, que n'es propietaria direc
ta María Santíssima!... Y axò no son quimeres filles de l'imaginació del
poble: es fet real y certíssim que jo, en les curtes estones que puch emplear en l'estudi, ho he inquirit y comprobat regirant infolios y bufant
la pols dels arxius.
Un cop que Santa Llucia havía anat allí a fer ses cures miraculoses
tornant als ulls més negres que la gayeta d'algunes andaluses la claror
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/209
Aquesta pàgina ha estat revisada.
