Vés al contingut

Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/215

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.




I


Los vells ja no viatjavan; la vía de Llevant era massa llarga y fatigosa per arriscarshi: lo temps los hi havía llevat alhora joventut y fortalesa. Mes, quedavan los fillets per córrer món. ¡Ells ray! alegres, lleugers, ab los novensans axeribiments del amor, ¡ahont no anirían a parar, tan xamosos, tan polits, no tenint altra taleya que la d'agradarse, ni més volensa que viure enamorats!...

II


— Fills meus, — los hi va dir lo pare; — m'apar que del cantó d'hont ve la