Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/23

III

 Lo senyor Joan era un home de uns cinquant'anys, de bon regent encara, petit, grassó, catxassut y de bon geni.
 Sens esser egoista, procurava estalviarse tota classe d'amohinos y li agradava viure tranquil ab la seva dòna y la noya, gosant ditxosament del producte que li donava l'obrador en lo que hi feya anar dos telerets de perxer.
 Com lo seu natural no tenía rasgos que's rellevessin massa, essent passiu y ben avingut ab sí mateix per que sabía pendre les coses de aquest món ab conformitat, y no tenint tampoch grans passions ni grans defectes, casi be en dibuxant (y ara que va per casa, qu'es quan la semblansa resultà més fidel) les línees rodanxones de la seva cara, y indicant una creuera a l'esquena formada per los elàstichs, que a la vegada qu'aguantan les calses pareix que sostingan una panxeta de curva suau, encara que bastant destacada,