¿Ara faria aquests sacrificis y'm posaría de puntes ab cap Autoritat en estat de guerra?...
Quan entro al barri, tot me cau a sobre y canto per forsa, ab fàstich y rabia. Abans, lo barri era meu de cap a cap, era'l soberano: no grinyolava cap frontissa que l'Oriol no n'hagués esment. Ara, m'han segat l'herba sota peu; hi tinch dos bagilants, de torna; rès, dos malandandos carregats de vanitat que tindrían pit per sustreure l'empleyo a Sant Pere del cel. ¡Macos tontos! ¿què'n faran de aquella penjarella de claus lo dia que'ls hi donguin los despidos? Es que no tenen cap més ciencia, senyores; obrir y tancar com los lacayos.
Hi hà nit que'm venen ganes de cantar un'hora per altra a veure si
faig llevar la meytat del barri; que se'n cuydin ells dels que's despertin
refiats de qu'es l'hora d'anar a la feyna. ¡Y cànta, per més ignominia,
devant d'aquexos dos tabernacles