Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/31

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

gayres. La seva figura ayrosa y simpàtica ; son enrahonar desexit y atractívol captivava desseguida; y com ni'ls seus anys ni l'estat de sa carrera li permetían ni de lluny pensar en rès de matrimoni, estimava a les fadrines per pura expansió del seu cor sensible y enamoradís, y feya lo que fan molts joves de la seva edat, que si no's poden casar, se distreuen festejant.
 La senyora Pepa estava verament enlluhernada veyent que la seva noya enrahonava ab un senyoret, y somniava, com diuen los castellans, villas y castillos, pensant en lo bon partit qu'havía arreplegat. Axís es que, presumint de molt fina y astuta, tot era volguer enjoncar a n'en Carlets per que fes parlar als seus pares. Un día que, com molts altres, se va fer trobadissa a l'escala, per que'ls amors de sa filla per sa tolerancia egoista encara anavan d'amagatotis, es dir, fent ella'l desentès y dexant baxar cada tarde la noya a Pescaleta a festejar; un día, donchs, li va dir a n'en Carlets:
 — Míri, bona pessa, li haig de dir una cosa.