Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/37

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

que me'n recordaré tota la vida. —
 Y seguiren dinant; les dues dònes, ab una serietat y mal humor que casi be l'encomanaren a n'en Magí, que no gosava alsar los ulls del plat ni menos donarli cap consol per que també a n'ell lo mortificava que's prenguessen tant interés per son rival .
 Lo senyor Janet era l'únich que s'animava tot menjant, y li venían ganes de dir coses alegres; mes, axís que veya aquelles cares tan saturnes, se reprimía, callava y no sapiguent com donar exida a la seva satisfacció, no estava may quiet en la cadira, alsava'l cap, guaytant al sostre, ò's quedava una estona ab la vista fixa en qualsevol part, y axís que li acudía'l ditxo , agafava desseguida la forquilla, prenía algun tall, y s'embrassava la boca per dissimular de qualsevol manera la rialleta que li venía als llavis.
 Y aquesta escena violenta durà fins a les postres. En lo moment que la senyora Pepa les posava a taula, se sentí ab certa violència trucar a la porta. Mare y filla cambiaren una mirada animadíssima exclamant a la vegada: