bre, y al anar a dexar l'ampolla, en compte de respondre a les preguntes que li dirigeix l'amo, li fa l'ullet
y crida voy sense que ningú demani.
— ¡Sí, ja va! — contesta'l senyor Domingo. — ¿Que't pensas que crío ruques al clatell? Ara l'amo ha preguntat què deya jo, y ell li ha respost ab una ganyota y pera dissimular
crida ¡voy!
— ¿Y donchs, senyor Domingo, què tenim de nou? — li pregunta un senyor qu'acaba d'assentarse al seu costat.
— Qu'hem de tenir! no rès: cafè sol, vèli aquí la novetat.
— ¡Què'm diu home, tan mateix! jo'm creya que tot sería una plataforma per posar una esmena als lleminers y als gorreros.
— Donchs, ja ho veu: la disposició es tant pels que tenim cordura com pels que no'n tenen. Crègui qu'estich irritat y que no sé de quin terme pèndremho. Ja he dit a aquell farolero de mosso: te'n emportas la
