gech ab agobiadores arrugues, de coll gran, groxut y mal tombat; mànigues sobreres de llargaria que dexavan veure'ls forros de bayeta y
que donavan angunia per lo que dificultavan los moviments y per lo
asproses que debían ser al contacte de les munyeques, que sempre les
duya nues. Les calses, qu'era lo que ab més freqüència's mudava, tenían
sempre'l mateix tirat: ò de mesquines proporcions ò prou llargues per
arreplegarse en un munt d'arrugues sobre'ls peus.
A dos quarts de cinch del matí, axís al hivern com al estiu, obria de bat a bat les portes del camaratxot, y desde'l llindar donava'l bon día a tot lo món, qu'a tal hora, en aquell carrer plè de magatzems y solitari,
era com si no'l dongués a ningú ò que l'enviés pel correu... Després de
aquesta cortesía general, guaytava al cel; si'l veya ràs, sortía, per anar a l'obligació, ab les mans a la butxaca; y si plovía ò estava núvol, agafava un farsellet en lo que hi duya la minestra y uns borceguins groxuts posats un assí un allà de l'espatlla; tancava la porta, y ab pas insegur,
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/86
Aquesta pàgina ha estat revisada.
