Vés al contingut

Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/94

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

temps, tota presumida's decantava en diagonal com per mirarse de reull; tot va caure ab l'empenta de aquell barroer del Angel; lo fosch esbatiment de la llosana y aquell pedàs d*hermosura, aquell raig de sol que tants anys l'havía daurada vingué a terra ¡ell tan noble! a llepar les humides rejoles.

* * *


Pobre Angel! dos desenganys lo portavan a establirse en aquella cofurna: un d'estimació, l'altre d'interessos. Al bell punt que desmembrava en pesses més xiques l'últim duro d'una primera dels Empedrats, la promesa'l desdonava desde la rexeta ahont se diu Deu l'ampari als pobres, despatxantlo sens donarli ocasió de fer cumpliments ni de despedirse de l'ingrata ab una estreta de mà d'aquelles que posan en correspondencia fins a dues persones que no sàpigan de lletra.
¡Quín idili'l dels seus amors! ¡amors d'aucell! Mitx any d'estar afectats l'un per l'altre (tot lo temps