que van durar los diners de la rifa,) ¡sens haver tingut la més mínima!...¡Qu'infelissos que son aquests aprecis temporers, y qu'enganyadors! La matexa afició entelava'ls ulls als dos interessats, y's corresponían tan fidelment que'l seu festeig era una barata contínua d'expressions confitades y un robo consentit de sospirs y mirades enternides; ella amanyagava al promès ab uns diminutius
tan trencadissos, de fins y escanyents, que l'Angel no s'hi conexía y molts pichs se creya que'l prenía per altre.
— Nansetes de gerro! — li deya l'Inglesa, referintse a la positura de les cames, idealisant millor que cap artista aquella curva de que ja se n'ha fet menció; y per aquest estil les demés circunstancies. Ell, prou afectat ab tal laya de carinyos que pot ser no'ls havia sentit més qu'en la temporada de sa primera ignoscencia quan vestia de blanch ab gorreta de
cop, no sabia bestreure un'amoreta prou polida per correspondre a tal exaltament y li responía casi be posant en música'l primor de les seves faccions.— Inglesa!— li deya, volguent superarla al extrem y límit de rossa
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/95
Aquesta pàgina ha estat revisada.
