Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/109

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.








 Lo sol, que no havía estat peresós com ella,'s filtrava a través dels llistons de les persianes, y avansant poch a poquet com si temés moure remor ab sa tènue petjada, dibuxà sa claror sobre'l llit, marcanthi una escala de llum y ombres tenebroses.
 Pura sentí en lo front un bes suavíssim, y despertantse,'s tapà la cara avergonyida; les cortines del seu llit caygueren, y'l sol, guaytant per entremitx de les malles del brodat, li enviava més besos, qu'al rèbrels ella sobre'l rostre y'ls seus cabells, se convertían en una blonda de flors sense matisos y d'aucells de contorn negre ab plomall daurat.